23 d’abril 2011

L’edició de Peters i Knobel del catàleg d’estrelles de l’Almagest

Als llibres VII i VIII de l’Almagest de Ptolemeu hi ha les taules d’estrelles agrupades segons les constel·lacions ptolemaiques, amb posició i magnitud.

El 1817, Delambre fa un exhaustiu estudi de l’Almagest i al 1843 Francis Baily publica el Catalogues of Ptolemy, Ulugh Beigh, Tycho Brahe, Halley, Hevelius, deduced from the bests Authorities, amb voluntat de canonització, començant per numerar les estrelles de les taules i determinant la correspondència de cada estrella amb la numeració de Flamsteed i la denominació de Bayer. A partir d’aquest moment, tots els historiadors seguiran la numeració de Baily en els estudis històrics sobre taules d’estrelles antigues, incloses les d’estrelles nebuloses que donaran lloc als catàlegs de nebuloses i cúmuls.

 Fotografia del Dr. Peters. Frontispici de l’exemplar del Peters-Knobel
de la Universitat de Toronto, digitalitzat per Microsoft Corporation

En aquest context, tant el Dr. Peters com  Knobel inicien per separat els seus estudis del catàleg d’estrelles de l’Almagest cap al 1876 o 77, sense saber que els dos estaven treballant en el mateix problema. A l’últim quart del segle XIX el coneixement comença a ser ja global dins Europa i el Dr. Peters inicia una cerca sistemàtica de manuscrits de l’Almagest. Arribarà a examinar i comparar acuradament les taules d’estrelles de més de vint-i-cinc manuscrits, essencialment de còdex de l’Almagest de diferents origens i traduccions, a més de tres còdex parisins de les taules d’Ulugh Beigh. El 1890 mor el Dr. Peters, i després d’una llarga història, al cap de més d’un any, Knobel pot accedir finalment als documents del Dr. Peters. La anàlisi sistemàtica de les taules dels manuscrits estudiats pel Dr. Peters es completa ara amb la anàlisi dels més de trenta als quals pot accedir Knobel, entre ells, nou còdex de l'Ulugh Beigh, deu de l'As Sufi i un del Nassir Al Din Al Tusi, a més de diferents Almagests. Entre els dos hauran analitzat més de cinquanta-cinc còdex.

La comparació de les posicions dels estels amb les dels catàlegs de Piazzi va permetre la determinació acurada de les estrelles, les posicions i el càlcul dels errors.  Continuava la cerca del catàleg d’Hiparc, amagat dins del de Ptolemeu.

Les magnituds es van comparar amb les del catàleg Harvard Revised Photometry, precursor del BSC de Yale, dues referències per a l'observació a ull nu.

El 1915, The Carnegie Institution of Washington, publica finalment el Ptolemy’s Catalogue of Stars: A Revision Of The Almagest, del Dr. Peters i de Knobel.

Portada del Peters-Knobel. (Digitized for Microsoft Corporation
by the Internet Archive in 2008. From University of Toronto)

A la xarxa es poden trobar accessos a diferents exemplars, com el de la Universitat de Toronto, digitalitzat per Microsoft.

El planisferi virtual Almagest Stars d'Ernie Wright, eina bàsica de l'observació de camp de les estrelles de Ptolemeu i Hiparc, utilitza quatre versions del catàleg de l'Almagest. L'arxiu Cat2 conté les dades de Peters-Knobel. Aquests catàlegs tenen format .txt i es poden editar, canviant les dades a la nostra conveniència.


22 d’abril 2011

La traducció a l'anglès de l’Almagest de R. Catesby Taliaferro

La primera traducció a l’anglès de l’Almagest de Ptolemeu és de R. Catesby Taliaferro, de la primera meitat de segle XX. Aquest text és al volum 16 de la col·lecció Great Books Of The Western World de l’Enciclopèdia Britànica, realitzada amb la supervisió de la Universitat de Chicago.



Aquest llibre de 1085 pàgines conté també les traduccions a l’anglès de Charles Glenn Wallis del De revolutionibus orbium coelestium de Copèrnic i de l’Epitome i l’Harmonices de Kepler. El trobem fàcilment al mercat de segona mà, al 1980 ja se n’havien fet vint-i-tres edicions.





R. Catesby Taliaferro signa la introducció de tres pàgines i escaig el 1946 i l’edició és de 1952. La traducció la fa a partir del text grec de Heiberg. Al volum només es presenta el text anglès.

La traducció de referència actual és l’altra traducció en anglès, la de G. J. Toomer, de 1982, basada també en el text grec establert per Heiberg.

Robert Catesby Taliaferro (1907-1989 segons la wikipèdia) va traduir a l’anglès diferents textos de referència grecs i llatins, com els Elements d’Euclides, textos d’Apol·loni sobre seccions còniques, obres de Plató, de Sant Agustí, etc., a més de l’Almagest de Ptolemeu.

La traducció de l’Almagest de Taliaferro devia estar molt avançada o completa a finals dels anys trenta ja que trobem cites de l’estil: "Ptolemy, Claudius. Mathematical Composition (Almagest). translated from the Greek text of Heiberg by R. Catesby Taliaferro. Annapolis, MD: St. John's University, 1938."

A més, al WorldCat trobem la cita bibliogràfica d'una còpia mecanoscrita:
Mathematical composition (Almagest), Ptolemy; J L Heiberg; R Catesby Taliaferro
[Annapolis] ©1938-
Classics of the St. John's program. Paged continuously. Reproduced from type-written copy.
[Vol. 1] translation of book 1-5, 7-9, chapt. 6. , v. tables, diagrs. 29 x 23 cm.
Translated into English from the Greek text of Heiberg. Copyright by R. Catesby Taliaferro.
Biblioteca colaboradora: University of Michigan

Observació de les estrelles de l’Almagest de Ptolemeu

Als llibres VII i VIII de l’Almagest hi ha les taules d’estrelles de Ptolemeu. L’eina més útil per iniciar-se en l’observació de camp de les estrelles de les taules de l’Almagest és l’aplicació virtual Almagest Stars de l’Ernie Wright, un planisferi virtual que inclou quatre versions de les taules d’estrelles de l’Almagest i un catàleg de referència, el BSC de Yale, de la Dorrit Hoffleit.

Podem visualitzar directament en txt els quatre catàlegs ptolemaics de l'Almagest Stars, però per treballar amb el BSC de Yale necessitem un visor com el BSC Viewer d'Alcyone.

Si volem treballar al camp directament amb un text antic de Ptolemeu és molt útil algun dels facsímils del Liechtenstein de 1515 que són a la xarxa, ja que té el text en llatí i les taules d’estrelles se segueixen amb facilitat.

Si volem treballar sobre una versió moderna de l’Almagest podem fer-ho amb la referència actual, la traducció a l’anglès, anotada, de G. J. Toomer: Ptolemy’s Almagest. L’edició actual és la de 1998 de Princeton University Press.

Només hi ha dues traduccions a l'anglès, la de Toomer i la de R. Catesby Taliaferro, que és la primera que es va fer.

Tant la versió de Toomer com la de Taliaferro contenen només el text en anglès. Si volem treballar  amb una versió amb doble text, la manera més còmoda és fer-ho amb algun dels exemplars que hi ha a la xarxa de l’edició d’Halma, que conté en paral·lel a doble columna el text en grec i en francès.

Pel que fa a les taules d’estrelles de l’Almagest, a més de totes les dels documents anteriors, podem trobar a la xarxa l’edició de Peters-Knobel de 1915.

El treball més avançat fins a la data és The History Of The Ptolemy’s Star Catalogue, de Gerd Grasshoff, de 1990, que cerca dins les taules de Ptolemeu els catàlegs anteriors, com el d’Hiparc, amb mètodes d’anàlisi estadística.

Per avançar en el coneixement de les taules de l’Almagest, a més dels treballs anteriors, cal anar als de Kunitzch, Gingerich, Pickering, Samsó, i altres.

El planisferi virtual Almagest Stars conté quatre versions de les taules de Ptolemeu, a més de la de referència. La primera versió és la del treball de Toomer amb modificacions segons la taula final del treball de Grasshoff. La segona versió és la del Peters-Knobel, la tercera la de la versió en alemany de Manitius i la quarta les variacions de Pickering.

Com en altres treballs històrics, la numeració és la de Baily.