19 de gener 2011

La guia de noms d’estrelles del Dr. Paul Kunitzsch

D’aparença molt senzilla, enganyosa, A Dictionary of Modern Star Names: A Short Guide to Modern Stars Names and Their Derivations és una petita guia de 68 pàgines i mida A5 que conté els orígens i derivacions dels noms de 254 estrelles, les més importants de les 54 constel·lacions clàssiques.


 El valor d’aquesta guia és la seva autoritat, perquè està feta per un dels coneixedors més profunds dels noms de les estrelles, ja que el Dr. Kunitzsch combina el vessant de coneixedor dels llenguatges àrabics antics amb el d’historiador de la transmissió i evolució de la ciència i de l’astronomia, des del món antic fins al medieval.

Aquest llibret és el complement necessari i imprescindible del Star Names: Their Lore and Meanings de Richard Hinckley Allen.

A Dictionary of Modern Star Names va ser publicat originalment el 1986 per Harrassowitz Publishers, de Verlag, Wiesbaden, a Alemanya, amb el títol Short Guide to Modern Stars Names and Their Derivations

Sky Publishing, editor d’Sky and Telescope, en va fer una edició el 2006, amb Tim Smart, amb el nom A Dictionary of Modern Star Names: A Short Guide to Modern Stars Names and Their Derivations. Al 2007 se’n va fer una edició revisada.

El llibret consta d’una introducció que inclou la pronúncia dels noms i les derivacions en diferents llengües, els llenguatges aràbics i l’evolució dels noms d’unes èpoques a les altres. Molt interessant és el diagrama evolutiu dels noms des del sumeri, babiloni i assiri fins al llatí medieval, passant pel grec i les llengües àrabigues.

La guia pròpiament dita  dels noms de les 254 estrelles està organitzada segons les constel·lacions clàssiques i les estrelles hi estan ordenades segons la nomenclatura de Bayer. De cada nom en posa la pronúncia, el significat i l’evolució al llarg del temps, citant algunes de les fonts primàries més importants.

Afegeix un interessant apèndix sobre els catorze noms àrabs problemàtics del modern Atlas Coeli Skalnaté Pleso 1950.0 (Skalnaté Pleso Atlas of the Heavens) d’Antonín Bečvář, molt utilitzat abans de la Uranometria 2000.0.

El Dr. Kunitzsch ha estat professor d’estudis aràbics a l’Institut d’Estudis Semítics de la Universitat de Munich fins a la seva jubilació al 1995. És una de les màximes autoritats en la història de la transmissió de la ciència, especialment l’astronomia, des del món grec a l’àrab i a l’islàmic, i d’aquí a l’Europa medieval, i en les traces que ha deixat aquesta transmissió en l’evolució dels llenguatges i dels textos de la literatura aràbiga i europea medieval. És autor d’una llarga col·lecció d’articles i textos essencialment en alemany i anglès.

Els seus treballs són imprescindibles per a l’estudiós de l’astronomia antiga en general i de l’astronomia àrab en particular, i dels origens sumeris i babilonis, és a dir, de les cosmologies construides per civilitzacions que miraven el cel a ull nu.

L’origen d’aquesta aparentment petita i senzilla publicació ve de Arabische Sternnamen in Europa (Otto Harrassowitz, Wiesbaden,1959),  on el Dr. Kunitzsch explica com es van introduir els noms dels objectes celests a Europa i com han evolucionat i sobreviscut. Després, a l’obra Untersuchungen zur Sternnomenklatur der Araber (Otto Harrassowitz, Wiesbaden, 1961), Kunitzsch completa el treball del 59 explicant i comentant les fonts àrabs de 329 estrelles. Una gran part de la informació prové dels diferents manuscrits del Llibre de les estrelles fixes, d’As-Sufí o Azophi, basat en l’Almagest de Ptolomeu.