23 d’abril 2011

L’edició de Peters i Knobel del catàleg d’estrelles de l’Almagest

Als llibres VII i VIII de l’Almagest de Ptolemeu hi ha les taules d’estrelles agrupades segons les constel·lacions ptolemaiques, amb posició i magnitud.

El 1817, Delambre fa un exhaustiu estudi de l’Almagest i al 1843 Francis Baily publica el Catalogues of Ptolemy, Ulugh Beigh, Tycho Brahe, Halley, Hevelius, deduced from the bests Authorities, amb voluntat de canonització, començant per numerar les estrelles de les taules i determinant la correspondència de cada estrella amb la numeració de Flamsteed i la denominació de Bayer. A partir d’aquest moment, tots els historiadors seguiran la numeració de Baily en els estudis històrics sobre taules d’estrelles antigues, incloses les d’estrelles nebuloses que donaran lloc als catàlegs de nebuloses i cúmuls.

 Fotografia del Dr. Peters. Frontispici de l’exemplar del Peters-Knobel
de la Universitat de Toronto, digitalitzat per Microsoft Corporation

En aquest context, tant el Dr. Peters com  Knobel inicien per separat els seus estudis del catàleg d’estrelles de l’Almagest cap al 1876 o 77, sense saber que els dos estaven treballant en el mateix problema. A l’últim quart del segle XIX el coneixement comença a ser ja global dins Europa i el Dr. Peters inicia una cerca sistemàtica de manuscrits de l’Almagest. Arribarà a examinar i comparar acuradament les taules d’estrelles de més de vint-i-cinc manuscrits, essencialment de còdex de l’Almagest de diferents origens i traduccions, a més de tres còdex parisins de les taules d’Ulugh Beigh. El 1890 mor el Dr. Peters, i després d’una llarga història, al cap de més d’un any, Knobel pot accedir finalment als documents del Dr. Peters. La anàlisi sistemàtica de les taules dels manuscrits estudiats pel Dr. Peters es completa ara amb la anàlisi dels més de trenta als quals pot accedir Knobel, entre ells, nou còdex de l'Ulugh Beigh, deu de l'As Sufi i un del Nassir Al Din Al Tusi, a més de diferents Almagests. Entre els dos hauran analitzat més de cinquanta-cinc còdex.

La comparació de les posicions dels estels amb les dels catàlegs de Piazzi va permetre la determinació acurada de les estrelles, les posicions i el càlcul dels errors.  Continuava la cerca del catàleg d’Hiparc, amagat dins del de Ptolemeu.

Les magnituds es van comparar amb les del catàleg Harvard Revised Photometry, precursor del BSC de Yale, dues referències per a l'observació a ull nu.

El 1915, The Carnegie Institution of Washington, publica finalment el Ptolemy’s Catalogue of Stars: A Revision Of The Almagest, del Dr. Peters i de Knobel.

Portada del Peters-Knobel. (Digitized for Microsoft Corporation
by the Internet Archive in 2008. From University of Toronto)

A la xarxa es poden trobar accessos a diferents exemplars, com el de la Universitat de Toronto, digitalitzat per Microsoft.

El planisferi virtual Almagest Stars d'Ernie Wright, eina bàsica de l'observació de camp de les estrelles de Ptolemeu i Hiparc, utilitza quatre versions del catàleg de l'Almagest. L'arxiu Cat2 conté les dades de Peters-Knobel. Aquests catàlegs tenen format .txt i es poden editar, canviant les dades a la nostra conveniència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada