La traducció de referència actual de l’Almagest de Ptolemeu és la que va fer als anys vuitanta G.J. Toomer: Ptolemy’s Almagest. Al mercat trobem actualment l’edició de Princeton University Press de 1998. Segons Nature, la versió anotada de Toomer és la millor que s’ha fet mai en cap llengua.
L’edició de Princeton University Press de 1998 de l’Almagest
de Ptolemeu de G.J. Toomer. A la portada veiem un instrument similar
a l'instrument horoscòpic de Ptolemeu que descriu a l'inici del llibre V.
Posteriorment s'anomenà astrolabi i avui esfera armil·lar.
L’edició de Princeton es tracta d’un volum en rústica de 694 pàgines amb pròleg d’Owen Gingerich, professor d’història de l’astronomia de Harward i astrofísic del Smithsonian, que va ser qui al 1953 va proposar afegir NGC 3556 i NGC 3992 al catàleg Messier com a M 108 i M 109, després de decobrir que Messier els havia observat el 1781 però no els havia anotat al catàleg.
Tornem al Toomer. Després de l’addenda i corrigenda i el prefaci de 1982, una breu introducció de trenta pàgines ens situa l’obra i la traducció, explicant algunes claus essencials per a la comprensió del text. La resta de volum és la traducció a l’anglès dels tretze llibres de l’Almagest prenent com a base el text grec establert per Heiberg a finals de segle XIX, però amb centenars de correccions sobretot numériques basades en l’anàlisi de manuscrits grecs, aràbigs i llatins. Acaba amb els apèndix, llista d'esmenes al text de Heiberg, bibliografia i índex.
Només hi ha dues traduccions de l’Almagest a l’anglès, la de Toomer i la que va fer R. Catesby Taliaferro a mitjans del segle XX, també a partir del text grec de Heiberg. La podem trobar al volum 16 de la col·lecció Great Books Of The Western World de l’Enciclopèdia Britànica. En aquest volum hi ha també les traduccions a l’anglès de Charles Glenn Wallis del De revolutionibus orbium coelestium de Copèrnic i de l’Epitome i l’Harmonices de Kepler. Pel que fa a l’obra de Ptolemeu, aquest volum només té interès si ja es disposa del Toomer.
Per a l'estudi i l'observació astronòmica de les taules d’estrelles de Ptolemeu dels llibres VII i VIII de l’Almagest, i per tant d’Hiparc i anteriors, un complement indispensable és The History of Ptolemy’s Star Catalogue de Gerd Grasshoff, publicat per Springer-Verlag el 1990.
El planisferi virtual Almagest Stars de l’Ernie Wright es basa en quatre versions del catàleg d’estrelles de Ptolemeu. El catàleg cat1 és el de Grasshoff, que es basa en les taules d’estrelles del text de Toomer.
